La Terra Alta tanca dins els seus límits una gran varietat de paisatges que, gràcies a l'escassa industrialització i a la concentració de la població en petits nuclis, s'han conservat en un estat gairebé invariable. Al costat de les petites planes i els vessants muntanyosos més humanitzats, amb els tradicionals conreus de vinya, olivera, ametllers, i avellaners, trobem indrets visiblement feréstecs, com les serres de Pàndols i de Cavalls.

Hi ha estranys paisatges d'una bellesa especial i agrest, amb casacades i salts d'aigua --- hi destaquen els salts de Sotorres, d'en Barber (de més de 100 metres d'altura) i el de Cantavella (amb cascades molt escalonades).