BENVINGUTS AL PALLARS SOBIRÀ
Un paisatge pirinenc on conviuen ermites romàniques amb petits castells, pobles pintorescs, oficis ancestrals, i regals de la natura en forma de llacs, valls, i la remor de rierols que acompanyen al silenci.

El paisatge és d'alta muntanya amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetació i representa un veritable paradís per als amants de la natura. L'aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols n'és protagonista.
El sector de Sant Maurici és accessible des del Pallars Sobirà, a la Vall d'Espot. L'aparcament es troba situat a quatre kilòmetres d'Espot. A partir d'aquí, només es pot continuar a peu, en bicicleta (fins el llac) o en transport públic (taxis 4x4 fins el refugi d'Amitges).
Un xic més avall, trobem espècies de caràcter forestal (algunes d'elles molt amenaçades) con el gall fer, el mussol pirinenc, diferents picots, el cabirol, la daina i moltes més. Aquest boscos també són refugi dels darrers ossos bruns de la serralada pirinenca.
Als vessants més solells, la perdiu xerra, la llebre, el porc senglar i el cérvol, entre d'altres, així com una important llista d'espècies d'ocells i mamífers.
A l'estatge montà, ben a prop dels nuclis on encara hi viu gent, podem trobar espècies com ara el pinsà borroner i la verderola, entre d'altres.
Als rius i estanys d'aigües netes (tan abundants i característics del Pallars), la truita comuna, la merla d'aigua i alguna llúdriga hi son presents.
Finalment, la població d'aus rapinyaires amb espècies com el voltor, el trencalós i l'àguila daurada.
La comarca: Geografia
El Pallars Sobirà s'estén, de sud a nord, des del congost de Collegats fins al poble d'Alós d'Isil, seguint el curs del riu Noguera Pallaresa, amb els seus afluents la Noguera de Cardós i la Noguera de Vallferrera.
A la comarca s'hi troba el llac més gran dels Pirineus, el de Certascan, i el cim més alt de Catalunya: la Pica d'Estats amb 3.143 metres.
La major part del Pallars Sobirà està protegit. S'hi troben diverses zones d'Interès Natural, el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l'Alt Pirineu, la Reserva Natural Parcial de la Noguera Pallaresa - Collegats, la Reserva Natural de Caça del Boumort, etc.
Les alçades, els diversos vessants del relleu abrupte i el clima alpí, configuren una vegetació amb cinc estatges diferents: el basal (dels 600 m als 1.000 m), amb alzines i roures; el montà (1.000-1.600 m), amb roures, faigs, avets i pi roig; el subalpí (1.600-2.200 m), amb pi negre; l'alpí (2.200-2.800 m), amb pastures; i el nival (a partir dels 2.800 m), amb poc herbatge i molta roca.
Hi ha boscos de renom com l'avetosa de la Mata de València, el bosc de Virós i el de Bonabé, el bedollar d'Ancs i Baiasca, etc.

La Fauna
La comarca poseeix uns ambients naturals propis de l'alta muntanya catalana, amb espècies ben adaptades al fred com ara la perdiu blanca, l'isard i l'ermini, al estatge alpí.