L´ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA

L´església parroquial de Darnius, inclosa dintre de la ruta del romànic empordanés, està dedicada a l´Assumpció de Maria, i es troba al mig del que fou el nucli antic de Darnius, aïllada de tota edificació.
Davant de la seva portada d´entrada s´alçaven els palaus dels vescomtes de Rocabertí i del senyor de Darnius.
L´any 983 surt documentada per primera vegada una església medieval a l´acte de jurament del testament sacramental del clergue Guido a l´altar de sant Pere de Darnicibus.

L´any 1092 ja es menciona amb el nom de parròquia de santa Maria de Darnius. En el segle X tenia altars dedicats a santa Maria, sant Pere, sant Joan i sant Genís. En el 1603 es va fer el del Roser.
Es una església de notables dimensions, d´una sola nau allargada amb volta apuntada que els técnics avaluen en un punt avançat en l´evolució del romànic cap a la seva variant gòtica.
Els murs estan construïts amb carreus escairats de pedra granítica i la volta és de maçoneria.
L´àbsis és semicircular i l´arc triomfal és doble, apuntat. Abans hi havia un altar barroc que fóu cremat a l´inici de la guerra civil 1936-39.
Actualment a la biga de fusta d´entrada a l´altar hi ha una imatge de l´Assumpta, amb els braços oberts i dos àngels que la custodien. La portalada està formada per dos arcs amb un timpà en baix relleu decorat amb un crismó entre dues estrelles.
A la porta hi ha un conjunt de ferramenta de tipus romànic, amb un pany amb forrellat i guardapany. La torre del campanar és quadrada i amb coberta aspiramidada, que va suplir un antic campanar d´espadanya.

El 1545 hi ha una visita del bisbe Margarit en la qual es fa esment que el servei religiós del poble de la Vajol estava a càrrec del rector de Darnius.
El 1580 els nens de la Vajol es portaven a batejar a l´església d´Agullana i això motivava que alguns nounats morissin pel camí. Aleshores el bisbe va concedir les fonts baptismals a la població de la Vajol amb aigua servida pel rector de Darnius.

Durant la Guerra Gran l´església fou incendiada juntament amb tot l´arxiu parroquial, del qual només es conserva documentació a partir de l´inici del segle XIX. Les parets del temple van quedar ennegrides pel fum i llavors les emblanquinaren.
L´any 1920 es va fer una suscripció popular per retornar l´interior de l´església al seu estat inicial.

SAN ESTEVE DEL LLOP

L´ermita de sant Esteve del Llop es troba a uns tres quilòmetres a ponent de la carretera de Darnius a Maçanet, emvoltada d´una vegetació generosa de prats, roures i alzines.

El nom és esmentat per primera vegada l´any 981 en el testament del clergue Wigó.
L´ermita està documentada el 1211, quan albergava una comunitat sota el guiatge d´un prior.

Sant Vicenç Ferrer s´hostetjava en aquest monestir en els seus viatges a Avinyó a veure el papa Luna, del qual era amic i partidari.
Aquest mateix papa hi va pernoctar quan va fugir d´Avinyó durant el cisma d´Occident traslladant-se a Peñíscola, on va morir.

L´església consta d´un àbsis semicircular i campanar de cadireta amb un sol ull.
A l´exterior, al costat de la porta d´entrada, hi ha una pedra amb una concavitat que sembla una petjada de peu i que la devoció atribuïa a l´emprempta de sant Esteve, que tenia el do de guarir les malalties de les cames.

SANTA MARIA DEL BOSC

Santa Maria del Bosc disposa d´una capella i tres ermites a l´abast del qui cerca un recés espiritual.
La capella s´ha construit a l´antiga cort del mas i a les seves parets hi ha penjades icones religioses de diferents indrets.
L´altar és una taula de vidre transparent amb pedres de tots els continents. Envoltades d´alzines i sureres hi ha tres ermites: la Porta del Cel, la Betània i la Santa Creu.